Primícia: la peça de cuina del Magazine

27 febrer 2010

Cheap&Choc us ofereix dos dies abans de la gravació del primer i únic magazine del Taller de Tele la peça de cuina de la secció “Fes tu-tú”. Agraïm l’avaluació del jurat qui, abans de valorar-la, ja ens va seleccionar finalistes del concurs junt amb la secció “Reset” d’en Jaume i en Jordi.

Després de problemes tècnics amb l’edició de les imatges gravades a Vallvidrera, la Marta i jo us donem la vertadera solució (i divertida) per salvar un parell de potències a periodistes abans d’entrar al món laboral. Us apunteu?

A la tele amb Monegal, tot s’hi val

23 febrer 2010

Recull d’impressions de can Monegal (visita de cinc estudiants de la UPF el passat dimarts 17 de febrer):

a) Un programa setmanal líder d’audiència a una televisió local es pot fer amb molt pocs recursos.

b) Només calen 5 càmeres, un plató bastant minimalista amb peces d’Ikea, una regidora a qui el presentador no fa cas, l’equip de realització, un presentador amb notable experiència i algun “famosillo” que es presti a dir que sí a tot allò que se li pregunta.

c) Un sol presentador amb una pantalla i quatre càmeres jugant amb plans diferents poden emplenar una hora de pantalla.

e) El punt c) és possible sempre i quan la persona té un estil propi cultivat durant molt temps.

d) El públic és del tot accessori. Apareix al programa vuit vegades, sempre que s’entra i se surt i abans i després de la publicitat. (Això sí, ha d’anar-hi preparat per una hora de raig UVA intensius).

e) Jugar amb un presentador amb format analògic pot ser molt beneficiós, però si no presta atenció al temps pot fer perdre bastants minuts de pantalla (en Monegal es va extendre més d’un quart d’hora del temps que tocava).

En definitiva, Telemonegal és un programa barat i d’èxit, una fórmula perfecta per a una televisió local. Només li afegiria una mica més d’amenitat i un glossari a peu de pantalla (amb càirons) per a tots aquells que, a hores d’ara, encara no estan avesats al vocabulari monegalesc.

I demà…Banda Ampla: l’estat de la pagesia”, una filosofia molt diferent.

Fes tu-tú: Cookies a Vallvidrera

17 febrer 2010

Per variar, no podia faltar una tercera tarda full time de taller de televisió aquesta setmana. Després d’una bona tarda d’informatius de dilluns, el dimarts, la Marta i jo ens vam proposar gravar la nostra secció de cuina del magazine i tot seguit vam anar de públic a Telemonegal (però això us ho explicaré en un altre post).

Si encara no heu gravat la peça, perquè no caieu en els mateixos errors de principiants, tingueu en compte els següents punts -seguiré amb la dinàmica esquemàtica-:

Sense guió, pots acabar gravant al carrer Petritxol

1.- (I la més important) Cal un guió molt detallat previ.

2.- Comprova que tots els micròfons tenen pila suficient.

3.- Si demanes dos micròfons de corbata a la gent de prèstec, comprova que te’ls han posat, perquè acostumen a anar amb el pinyó fix i no escoltar al personal.

4.- Agafa sempre un trípode, per molt que tinguis ja una contractura a l’esquena, sempre pot ser d’ajuda.

5.- Pensa en tot l‘atrezzo que necessitaràs i porta’l des de bon matí a la uni, saps que no tornaràs a casa, per tant, millor anar amb el que necessites sempre al damunt.

6.- No et comprometis a res més si vols acabar la peça amb 4 hores, i més si has d’anar fins a Vallvidrera amb tot el material al damunt.

En definitiva, que és complicat arribar a Vallvidrera a les 17.15, gravar la preparació d’unes cookies i un brownie, i tornar a ser a les 20.45 al 22@ amb els deures fets. Però tant si val si has d’anar de pública a Telemonegal. De moment ens quedem amb 7 minuts curts, planos amb soroll enallaunat i uns postres deliciosos. Podreu veure el resultat a partir de la setmana vinent, quan tinguem un màster en News Cutter i realitzem els efectes esperats.

També ens quedem amb el reconeixament propi que no som bones estudiants de comunicació audiovisuals, per tant, que els nostres planos no són res de l’altre món. També, que costa innovar molt en televisió, i més encara si has de fer un programa de cuina. En defininitva, que s’ha de posar imaginació i bon humor a la cosa.

De moment, us deixo amb una imatge de les cookies, la resta…. A al secció del Fes tu-tú del magazine (que per fi té nom), Mama, jo vull ser periodista!

Bon profit!

50 cookies casolanes costen 5 euros, al Xocoa, 200 euros. Qui parla de crisi?

Manual per als encarregats de grafisme i rotulació

1 febrer 2010

ELABORACIÓ
* L’ordinador de rotulació és el primer començant per l’esquerre i mirant les pantalles de realització.

1.- Imprimir l’escaleta i anar-hi anotant el número de rètol i el segon que s’ha de llançar.
2.-Aconseguir tots els scripts, és a dir, el full on hi ha el nom i el càrrec de les persones que fan la declaració i de l’stand up.
3.- Col•locar-los per ordre segons l’escaleta. Si no la tens impresa es pot consultar a l’ordinador del costat.
4.- Demanar els titulars i l’ordre en què apareixen en els dos sumaris, l’inicial i el d’abans de la publicitat.
5.- Començar a escriure els rètols. S’escriu el nom i càrrec sobre el model que permet dos elements i es va un “guardar como”. Veuràs que es van col•locant per ordre a l’esquerre.
Trucs:
•    Guarda sempre un ordre rigorós perquè després serà més fàcil pel llançar-los.
•    Anomena’ls de 10 en 10, d’aquesta manera, si n’apareix un d’últim moment no hi haurà problemes d’ordre.
6.- Un cop estiguin tots enllestits cal fer els crèdits. Demana al tècnic que t’obri la pestanya per on es poden llançar, perquè no funciona de la mateixa manera que els rètols estàtics. Cal que hi apareixin l’editor, el productor i el realitzador, com també UPF NEWS o UPF TV i la data de l’informatiu.

REALITZACIÓ

Recordeu: és molt important col·locar els rètols en ordre.

1.- Repartir-se les tasques. Un prepara els rètols i l’altre avisa al mesclador de quan s’han de llançar.
2.- Els rètols apareixen en dues pantalles de realització, la Deko A i la Deko B. Es podria treballar només amb una, però quan s’han de llançar dos rètols seguits podríem tenir problemes de temps per pugar-los. Així que és preferible anar-los alternant.
3.- La persona que puja ha de preparar els rètols a les pantalles, per ordre. La que avisa ha de cantar “Entra DEKO A/B” quan hagi de sortir el rètol, i al cap de 5 o segons “Fora DEKO A/B” respectivament.
* Cal tenir en compte que els cartells solen aparèixer dos segons més tard que hagi entrat la declaració.

Sort i concentració!

Benvinguts, de nou, a Balanç de Blancs!

13 gener 2010

Balanç de Blancs torna a l’activitat. Després de gairebé un any inactiu, aquest blog tornarà a ser la memòria d’una assignatura d’audiovisuals dels estudis de periodisme a la UPF.

Hi podreu trobar comentaris, anècdotes i making off del Taller i redacció de televisió, una de les darreres estacions de la carrera.  I no caldrà esperar-se gaire, avui mateix comença l’acció. En Roger Castillo i jo sortim d’ENG a cobrir un tema de societat. A veure què tal…

Benvinguts a Balanç de Blancs!

1 Abril 2009

Eps! Primer de tot? Sabeu què és un balanç de blancs?

Doncs aquest concepte i uns quants més els podreu aprendre aquí. Això sí, traduïts a la pràctica.

Aquest bloc pretén ser la memòria de l’assignatura de Llenguatges Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra. Aquestes línies van adreçades a l’Alba Soler, però també a tots aquells que estiguin interessats en els fets del divendres 13 de febrer a la UPF i com un grupet de potències a periodistes van cobrir-ho.

El resultat és un reportatge de televisió de 4 minuts que intenta explicar per què els estudiants es queixen de la mercantilització de la universitat pública. A més a més, podeu conèixer la problemàtica entre ajuntament, locals i productors sobre la llei de la música popular o en viu a Barcelona (en un programa de ràdio de 5.26 minuts).

Balanç, però sense estar en blanc…

1 Abril 2009

Fer balanç de blancs” significa calibrar la llum que agafa la càmera perquè el color blanc quedi realment blanc. Sona estrany però en el fons és  una tocada de nassos, perquè significa que en el moment més interessant de gravar, quan prémer el rec, has de tenir un company que et faci de model aguantant un paperet a més o menys un metre i mig de la càmera.

En fi, que aquesta tampoc és la única tocada de nassos, perquè després ve el moment en què has d’enfocar l’objecte o persona que t’interessa, o bé fer bola amb el trípode que pesa més de 7 quilos i que està podent amb la teva esquena…

Aquests són alguns dels conceptes teòrics que he après en aquesta assignatura. Però són també les pautes que he après a trencar. Ho sento Alba però tot plegat ha anat d’aquesta manera. Els fets han sobrepassat els nostres coneixaments, i l’adrenalina de la notícia ens ha mogut les venes.

Sincerament estic bastant contenta d’aquesta assignatura perquè en el terreny de televisió he après moltíssim. Més enllà de les jornades de simulació que organitza la facultat, els fets de la matinada i dia del divendres 13 de febrer al nou campus de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra em van ajudar a veure des d’una altra perspectiva les coses. No vull dir que sempre sigui positiva aquesta perspectiva, perquè justament quan un llavi amb una mica de sang o bé quatre personalitats fan córrer a empentes a periodistes et replanteges moltes situacions i, sobretot, l’ètica periodística.

Però ara no és moment de reflexions d’aquest tipus sinó de mostrar el que he après. Doncs bé, primer de tot, que és molt important tenir clar el tema per no desviar-te alhora de realitzar el reportatge. Segon, que la quantitat d’imatges no vol dir més qualitat. En tercer lloc, que no sempre és fàcil treballar en equip, més encara quan l’entusiasme i les ganes no sempre es comparteixen per igual. I quart i últim, que el llenguatge en televisió és molt simple, i que has de rebaixar-te a traduir el total de més de 24 hores invertides en quatre simples minuts.

En definitiva, us deixo amb un tastet del que ha estat aquest trimestre. Recolzen al text diferents imatges que he anat agafant durant les jornades, i captures de pantalla que mostren informació i també la forma d’organització del grup.

Gènesi d’una idea

1 Abril 2009

Setmana del 26 de gener a l’1 de febrer

Com pot ser que no tinguem tema?

L’Alba ens ha dit que no importa massa l’elecció, entén que estem a primer, sinó més aviat preval la producció. D’altra banda, les classes d’en Vilalta ens sumeixen en la confusió de tot plegat.

Per al professor de les classes teòriques de llenguatges àudiovisuals és molt important que qualsevol reportatge presenti clarament un CONFLICTE. I millor encara si hi ha un inici, un nus i un desenllaç, igual que qualsevol novel·la.

Miro al meu voltant i veig molts temes. Al 22@ conviu la misèria i el clima d’un poble com Poblenou, amb la novetat de les torres, llum i la penetració d’una nova diagonal. Però el que em crida més l’atenció és la meva universitat.

Per què hem d’estar enganxats a  una productora si justament ens trobem en un districte on no manquen solars? Doncs bé, aquest tema podria dur-se a reportatge. Diferents associacions d’estudiants, a més a més, es queixen del què pot arribar a significar la unió d’aquests espais.

Considero la proposta i la plantejo al grup. No hi ha problema. Endavant!

Ara és el moment de comentar-li a en Vilalta… Potser no serà tan genial com ho hem plantejat, perquè darrerament no fa  més que destrossar temes als grups que els presenten per manca d’un conflicte clar.

El títol: POMPEU S.A.

1 Abril 2009

Dilluns 2 de febrer

Prova de foc: presentar el tema a el professor teòric de llenguatges àudiovisuals, Jaume Vilalta.

Raó: ha destrossat a tothom que n’ha plantjat darrerament

Punts que s’han de presentar perquè no destrossi la idea:

CONFLICTE: associacions d’estudiants com Assemblea d’Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) denuncien les relacions entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’empresa de comunicació Mediapro al campus de la comunicació de Ca l’Aranyó. Creuen que el resultat d’això és la “mercantilització de la universitat pública”, un terme que s’ha d’aclarir al reportatge.

TÍTOL del reportatge: POMPEU S.A. (d’ús intern, per veure cap a on ha d’anar focalitzada la idea)

ENTREVISTES per VEURE els DOS punts de vista:

  • Estudiants: AEP i SEPC
  • Institucions: UPF, Salvador Alsius; Mediapro, Jaume Roures; Fundació Parc Barcelona Mèdia (no hi ha entitat física on referir-nos).

Resultat de la presentació: MOLT SATISFACTÒRIA, res a objectar.

He presentat el conflicte del reportatge basant-me amb la informació que hem trobat en les diferents institucions i també dels estudiants. També he mostrat que ja teníem concertada una entrevista amb Salvador Alsius, actual director dels estudis de periodisme. Malgrat això, la por més gran és no poder contectar amb Jaume Roures, president de Mediapro.

Contactes i planificació

1 Abril 2009

De dilluns 2 a dimecres 4 de febrer

Anar amb la càmera al damunt fa molt de periodista. Ets molt visible. Però quan es vol tractar un tema amb més profunditat i treure-li suc o l’entrellat -com seria el cas de voler saber quines són les relacions entre la UPF i Mediapro més enllà de la sessió d’espais- és necessari planejar-se el terreny del reportatge. Per aquest motiu, per mostrar un tema tan abstracte com la “mercantilització de la universitat” ens són necessàries moltes declaracions, ja que les imatges seran sempre les mateixes. No en direm de recurs perquè en Vilalta ens ha prohibit aquest terme, però bé, que són imatges mancades de bastanta informació.

Per aquest motiu, i veient que la resta de gent del grup no fa el pas, el dilluns 2 de febrer he enviat un mail a Jaume Roures, directament a ell. L’Irina,  una altra noia de periodisme, m’ha comentat que el trimestre passat va aconseguir-hi una entrevista d’aquesta manera. I dit i fet:

Contacte amb Jaume Roures

La il·lusió és tal, perquè no m’esperava una resposta tan ràpida, que envio un mail de planificació als meus companys de grups. Arriba un punt que veus que algú ha de tirar del carro davant tantes entrevistes:

Planificació

Dijous i divendres ens esperen uns dies bastant durs…