Per variar, no podia faltar una tercera tarda full time de taller de televisió aquesta setmana. Després d’una bona tarda d’informatius de dilluns, el dimarts, la Marta i jo ens vam proposar gravar la nostra secció de cuina del magazine i tot seguit vam anar de públic a Telemonegal (però això us ho explicaré en un altre post).
Si encara no heu gravat la peça, perquè no caieu en els mateixos errors de principiants, tingueu en compte els següents punts -seguiré amb la dinàmica esquemàtica-:
Sense guió, pots acabar gravant al carrer Petritxol
1.- (I la més important) Cal un guió molt detallat previ.
2.- Comprova que tots els micròfons tenen pila suficient.
3.- Si demanes dos micròfons de corbata a la gent de prèstec, comprova que te’ls han posat, perquè acostumen a anar amb el pinyó fix i no escoltar al personal.
4.- Agafa sempre un trípode, per molt que tinguis ja una contractura a l’esquena, sempre pot ser d’ajuda.
5.- Pensa en tot l‘atrezzo que necessitaràs i porta’l des de bon matí a la uni, saps que no tornaràs a casa, per tant, millor anar amb el que necessites sempre al damunt.
6.- No et comprometis a res més si vols acabar la peça amb 4 hores, i més si has d’anar fins a Vallvidrera amb tot el material al damunt.
En definitiva, que és complicat arribar a Vallvidrera a les 17.15, gravar la preparació d’unes cookies i un brownie, i tornar a ser a les 20.45 al 22@ amb els deures fets. Però tant si val si has d’anar de pública a Telemonegal. De moment ens quedem amb 7 minuts curts, planos amb soroll enallaunat i uns postres deliciosos. Podreu veure el resultat a partir de la setmana vinent, quan tinguem un màster en News Cutter i realitzem els efectes esperats.
També ens quedem amb el reconeixament propi que no som bones estudiants de comunicació audiovisuals, per tant, que els nostres planos no són res de l’altre món. També, que costa innovar molt en televisió, i més encara si has de fer un programa de cuina. En defininitva, que s’ha de posar imaginació i bon humor a la cosa.
De moment, us deixo amb una imatge de les cookies, la resta…. A al secció del Fes tu-tú del magazine (que per fi té nom), Mama, jo vull ser periodista!
Bon profit!
50 cookies casolanes costen 5 euros, al Xocoa, 200 euros. Qui parla de crisi?
27 febrer 2010 a les 20:21 |
[...] de problemes tècnics amb l’edició de les imatges gravades a Vallvidrera, la Marta i jo us donem la vertadera solució (i divertida) per salvar un parell de potències a [...]