Manual per als encarregats de grafisme i rotulació

ELABORACIÓ
* L’ordinador de rotulació és el primer començant per l’esquerre i mirant les pantalles de realització.

1.- Imprimir l’escaleta i anar-hi anotant el número de rètol i el segon que s’ha de llançar.
2.-Aconseguir tots els scripts, és a dir, el full on hi ha el nom i el càrrec de les persones que fan la declaració i de l’stand up.
3.- Col•locar-los per ordre segons l’escaleta. Si no la tens impresa es pot consultar a l’ordinador del costat.
4.- Demanar els titulars i l’ordre en què apareixen en els dos sumaris, l’inicial i el d’abans de la publicitat.
5.- Començar a escriure els rètols. S’escriu el nom i càrrec sobre el model que permet dos elements i es va un “guardar como”. Veuràs que es van col•locant per ordre a l’esquerre.
Trucs:
•    Guarda sempre un ordre rigorós perquè després serà més fàcil pel llançar-los.
•    Anomena’ls de 10 en 10, d’aquesta manera, si n’apareix un d’últim moment no hi haurà problemes d’ordre.
6.- Un cop estiguin tots enllestits cal fer els crèdits. Demana al tècnic que t’obri la pestanya per on es poden llançar, perquè no funciona de la mateixa manera que els rètols estàtics. Cal que hi apareixin l’editor, el productor i el realitzador, com també UPF NEWS o UPF TV i la data de l’informatiu.

REALITZACIÓ

Recordeu: és molt important col·locar els rètols en ordre.

1.- Repartir-se les tasques. Un prepara els rètols i l’altre avisa al mesclador de quan s’han de llançar.
2.- Els rètols apareixen en dues pantalles de realització, la Deko A i la Deko B. Es podria treballar només amb una, però quan s’han de llançar dos rètols seguits podríem tenir problemes de temps per pugar-los. Així que és preferible anar-los alternant.
3.- La persona que puja ha de preparar els rètols a les pantalles, per ordre. La que avisa ha de cantar “Entra DEKO A/B” quan hagi de sortir el rètol, i al cap de 5 o segons “Fora DEKO A/B” respectivament.
* Cal tenir en compte que els cartells solen aparèixer dos segons més tard que hagi entrat la declaració.

Sort i concentració!

Benvinguts, de nou, a Balanç de Blancs!

Balanç de Blancs torna a l’activitat. Després de gairebé un any inactiu, aquest blog tornarà a ser la memòria d’una assignatura d’audiovisuals dels estudis de periodisme a la UPF.

Hi podreu trobar comentaris, anècdotes i making off del Taller i redacció de televisió, una de les darreres estacions de la carrera.  I no caldrà esperar-se gaire, avui mateix comença l’acció. En Roger Castillo i jo sortim d’ENG a cobrir un tema de societat. A veure què tal…

Benvinguts a Balanç de Blancs!

Eps! Primer de tot? Sabeu què és un balanç de blancs?

Doncs aquest concepte i uns quants més els podreu aprendre aquí. Això sí, traduïts a la pràctica.

Aquest bloc pretén ser la memòria de l’assignatura de Llenguatges Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra. Aquestes línies van adreçades a l’Alba Soler, però també a tots aquells que estiguin interessats en els fets del divendres 13 de febrer a la UPF i com un grupet de potències a periodistes van cobrir-ho.

El resultat és un reportatge de televisió de 4 minuts que intenta explicar per què els estudiants es queixen de la mercantilització de la universitat pública. A més a més, podeu conèixer la problemàtica entre ajuntament, locals i productors sobre la llei de la música popular o en viu a Barcelona (en un programa de ràdio de 5.26 minuts).

Balanç, però sense estar en blanc…

“Fer balanç de blancs” significa calibrar la llum que agafa la càmera perquè el color blanc quedi realment blanc. Sona estrany però en el fons és  una tocada de nassos, perquè significa que en el moment més interessant de gravar, quan prémer el rec, has de tenir un company que et faci de model aguantant un paperet a més o menys un metre i mig de la càmera.

En fi, que aquesta tampoc és la única tocada de nassos, perquè després ve el moment en què has d’enfocar l’objecte o persona que t’interessa, o bé fer bola amb el trípode que pesa més de 7 quilos i que està podent amb la teva esquena…

Aquests són alguns dels conceptes teòrics que he après en aquesta assignatura. Però són també les pautes que he après a trencar. Ho sento Alba però tot plegat ha anat d’aquesta manera. Els fets han sobrepassat els nostres coneixaments, i l’adrenalina de la notícia ens ha mogut les venes.

Sincerament estic bastant contenta d’aquesta assignatura perquè en el terreny de televisió he après moltíssim. Més enllà de les jornades de simulació que organitza la facultat, els fets de la matinada i dia del divendres 13 de febrer al nou campus de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra em van ajudar a veure des d’una altra perspectiva les coses. No vull dir que sempre sigui positiva aquesta perspectiva, perquè justament quan un llavi amb una mica de sang o bé quatre personalitats fan córrer a empentes a periodistes et replanteges moltes situacions i, sobretot, l’ètica periodística.

Però ara no és moment de reflexions d’aquest tipus sinó de mostrar el que he après. Doncs bé, primer de tot, que és molt important tenir clar el tema per no desviar-te alhora de realitzar el reportatge. Segon, que la quantitat d’imatges no vol dir més qualitat. En tercer lloc, que no sempre és fàcil treballar en equip, més encara quan l’entusiasme i les ganes no sempre es comparteixen per igual. I quart i últim, que el llenguatge en televisió és molt simple, i que has de rebaixar-te a traduir el total de més de 24 hores invertides en quatre simples minuts.

En definitiva, us deixo amb un tastet del que ha estat aquest trimestre. Recolzen al text diferents imatges que he anat agafant durant les jornades, i captures de pantalla que mostren informació i també la forma d’organització del grup.

Gènesi d’una idea

Setmana del 26 de gener a l’1 de febrer

Com pot ser que no tinguem tema?

L’Alba ens ha dit que no importa massa l’elecció, entén que estem a primer, sinó més aviat preval la producció. D’altra banda, les classes d’en Vilalta ens sumeixen en la confusió de tot plegat.

Per al professor de les classes teòriques de llenguatges àudiovisuals és molt important que qualsevol reportatge presenti clarament un CONFLICTE. I millor encara si hi ha un inici, un nus i un desenllaç, igual que qualsevol novel·la.

Miro al meu voltant i veig molts temes. Al 22@ conviu la misèria i el clima d’un poble com Poblenou, amb la novetat de les torres, llum i la penetració d’una nova diagonal. Però el que em crida més l’atenció és la meva universitat.

Per què hem d’estar enganxats a  una productora si justament ens trobem en un districte on no manquen solars? Doncs bé, aquest tema podria dur-se a reportatge. Diferents associacions d’estudiants, a més a més, es queixen del què pot arribar a significar la unió d’aquests espais.

Considero la proposta i la plantejo al grup. No hi ha problema. Endavant!

Ara és el moment de comentar-li a en Vilalta… Potser no serà tan genial com ho hem plantejat, perquè darrerament no fa  més que destrossar temes als grups que els presenten per manca d’un conflicte clar.

El títol: POMPEU S.A.

Dilluns 2 de febrer

Prova de foc: presentar el tema a el professor teòric de llenguatges àudiovisuals, Jaume Vilalta.

Raó: ha destrossat a tothom que n’ha plantjat darrerament

Punts que s’han de presentar perquè no destrossi la idea:

- CONFLICTE: associacions d’estudiants com Assemblea d’Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) denuncien les relacions entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’empresa de comunicació Mediapro al campus de la comunicació de Ca l’Aranyó. Creuen que el resultat d’això és la “mercantilització de la universitat pública”, un terme que s’ha d’aclarir al reportatge.

- TÍTOL del reportatge: POMPEU S.A. (d’ús intern, per veure cap a on ha d’anar focalitzada la idea)

- ENTREVISTES per VEURE els DOS punts de vista:

• Estudiants: AEP i SEPC
• Institucions: UPF, Salvador Alsius; Mediapro, Jaume Roures; Fundació Parc Barcelona Mèdia (no hi ha entitat física on referir-nos).

Resultat de la presentació: MOLT SATISFACTÒRIA, res a objectar.

He presentat el conflicte del reportatge basant-me amb la informació que hem trobat en les diferents institucions i també dels estudiants. També he mostrat que ja teníem concertada una entrevista amb Salvador Alsius, actual director dels estudis de periodisme. Malgrat això, la por més gran és no poder contectar amb Jaume Roures, president de Mediapro.

Contactes i planificació

De dilluns 2 a dimecres 4 de febrer

Anar amb la càmera al damunt fa molt de periodista. Ets molt visible. Però quan es vol tractar un tema amb més profunditat i treure-li suc o l’entrellat -com seria el cas de voler saber quines són les relacions entre la UPF i Mediapro més enllà de la sessió d’espais- és necessari planejar-se el terreny del reportatge. Per aquest motiu, per mostrar un tema tan abstracte com la “mercantilització de la universitat” ens són necessàries moltes declaracions, ja que les imatges seran sempre les mateixes. No en direm de recurs perquè en Vilalta ens ha prohibit aquest terme, però bé, que són imatges mancades de bastanta informació.

Per aquest motiu, i veient que la resta de gent del grup no fa el pas, el dilluns 2 de febrer he enviat un mail a Jaume Roures, directament a ell. L’Irina,  una altra noia de periodisme, m’ha comentat que el trimestre passat va aconseguir-hi una entrevista d’aquesta manera. I dit i fet:

La il·lusió és tal, perquè no m’esperava una resposta tan ràpida, que envio un mail de planificació als meus companys de grups. Arriba un punt que veus que algú ha de tirar del carro davant tantes entrevistes:

Dijous i divendres ens esperen uns dies bastant durs…

Tenim càmera?

Dimarts 3 de febrer

Bé, ara que tenim totes les entrevistes a punt només falta que ens falli la càmera. Per aquest motiu hem enviat a l’Alba un correu demanant el material entre hores. De totes maneres, la nostra franja horària de gravació és el dijous, el dia que tenim previstes més activitats.

[Arribats a aquest punt  cal destacar (a posteriori) que hi havia un botó de la càmera que ens va fer marejar la perdiu a l'hora de gravar imatges de l'entrevista amb en Roures i des de la terrassa del seu edifici. Resultava que si no es manipulava se't cremava la imatge. A més a més la càmera de fotos que ens van deixar no funcionava i per aquest motiu no tinc captures pel bloc].

Càmera i… ACCIÓ

Dijous 5 de febrer

ENTREVISTA amb SALVADOR ALSIUS

He anat a buscar el director dels estudis de periodisme en un dia que està joiós perquè acaben d’aprovar el nou grau en periodisme. Hem preparat la càmera al nou plató de l’edifici tallers, just per mostrar les noves instal·lacions a la càmera. Tenim alguns problemes perquè Alsius quedi ben centrat i alhora es vegin els focus i tot el plató, però finalment ho hem aconseguit. A més a més afegeixo un toc verd a la imatge grisa corrent una de les cortines de l’espai escènic.

No ens revela massa informació, però sí deixa constància que tot el maquinari tècnic de les instal·lacions de l’edifici tallers pertanyen a la UPF, contràriament al que denuncien alguns estudiants, que creuen que ha estat financiat per l’empresa Mediapro. De totes maneres no es mulla massa.

En el terreny tècnic no tenim cap problema. Salvador Alsius és un professional que sap perfectament tallar les frases per agafar una declaració neta.

ENTREVISTA AMB SEPC

Un portaveu de la SEPC i estudiant de segon de periodisme aclareix que el que denuncien és la unió d’empresa i universitat en un mateix espai, malgrat demostrar que no han indagat massa. Li preguntem que ens estranya la campanya que han llançat si no tenen proves clares. No ens acaba de saber respondre.

[Per aquest motiu, la seva declaració no consta al reportatge Tot i que la imatge era molt suggerent perquè va ser entrevistat en un espai interior de l'edifici tallers però on es veia la gent entrar al campus i el logo de la UPF del revés (una mica d'acord amb les seves reivindicacions). Per tant, hi havia silenci però moviment alhora].

ENTREVISTA amb AEP

Álvaro Martínez, portaveu d’AEP, ens dóna proves més o menys clares de les relacions entre Mediapro i UPF més enllà de la sessió d’espais. L’Álvaro ha estat l’encarregat de portar el cas i és la persona més informada sobre el tema. M’havia reunit amb ell el dimecres a la tarda perquè m’expliqués més sobre el tema. Les imatges són gravades al seu despatx.

Per fi s’acaba un dia intens on hem observat que el reportatge que acabarem fent serà només de visions, perquè costa molt tenir proves clares. De totes maneres, ens n’anem a dormir amb un as a la màniga. L’Àlvaro ens ha facilitat la captura d’un dels objectius del Parc Barcelona Mèdia, que creiem que mostra la idea aquesta del què volen dir amb “mercantilització de la universitat”.

Roures no s’agrada

Divendres 6 de febrer

Un dels productors més importants de Catalunya i que acaba de recollir un Goya el passat diumenge, no vol càmeres.

L’entrevista amb Jaume Roures, més enllà dels problemes tècnics perquè no s’ha deixat enregistrar imatges, acaba amb un to molt cordial. Certament ens ha donat informació bastant interssant. Ens sobta la seva senzillesa des d’una setzena planta on domina tot Barcelona.

Malgrat no deixar-nos enregistrar imatges, hem pogut suplir-ho gravant-li la veu amb el micro de corbata. Tot i així, ens hem quedat tan sorpresos amb la seva negativa que ni hem gosat col·locar-li. Semblava que el gravessim en secret i tot pequè en Roger ha deixat el micro col·locat sobre la taula, sota la coberta de la lent de la càmera.

El resultat de l’entrevista és la declaració de que sí, que “pensen traspassar línies d’investigació pròpies a la universitat” i que el tracte és, des d’un punt de vista, d’interessos. Però contínuament recalca que ha de ser del tot beneficiós per a nosaltres i que ells han col·laborat per pur altruisme. A més a més ens dóna la primícia que té pensat instal·lar una gran pantalla de lets a la plaça Guttemberg per poder anar exposant els treballs de la gent de publicitat, comunicació àudiovisual i peridisme.

Nega que hi hagi programes de pràctiques establerts entre Mediapro i la UPF, però aquesta afirmació xoca amb la informació sustreta de la borsa de treball el dia anterior on l’empresa ofereix tres llocs per a becaris.

Pel que fa la gravació d’imatges on no surt la seva figura… Disposem d’un mirador de tot Barcelona a la seva terrassa personal. No utilitzarem totes les imatges, però és impossible trobar-se allà dalt i no aprofitar-ho.

Finalment, abans de marxar, ens atrevim a demanar unes imatges seves de lluny treballant. És la primera vegada que em col·loco la càmera al muscle (i no serà, ni molt menys, la última). Gravem un total de set segons.

[Al reportatge Jaume Roures només surt durant set segons, justament la suma de les imatges que tenim d'ell. Però el cas és que tampoc hauria estat possible més. La qualitat del so és molt dolenta i, no pas per la distància del micro, perquè quan nosaltres li preguntem estem molt més lluny i se'ns escolta, sinó per la seva forma de parlar, lenta i rogallosa. Mai acaba una frase entera.]